Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
CRÓNICA | El PSOE muta del alivio al desánimo, por Esther Palomera
INVESTIGACIÓN | La Policía espió a dos colectivos sociales madrileños
OPINIÓN | '¿Hasta dónde quiere llegar Sánchez?', por Neus Tomàs

Defensar l'amor en temps de 'redflags': “Ens encanta que ens diguin què hem de fer”

Una 'redflag' és un terme modern que es fa servir per alertar sobre els senyals que et poden fer veure que una persona o una relació no són bones per a tu.

Alejandro Alcolea

Mallorca —

0

Les redflags -senyals que indiquen que una persona o una relació no són positives per a un mateix-, el ghosting -deixar de tenir comunicació amb algú-, la llum de gas, la toxicitat o dels llenguatges de l'amor. Les nostres relacions amoroses s'han omplert d'una infinitat de conceptes que prometen guiar-nos per salvar-nos del conflicte i del dolor. Són els mites moderns del nostre món afectiu, les fórmules secretes que arriben per resoldre qualsevol problema. Tanmateix, fins a quin punt ens poden servir com a guia?

Tot i la utilitat dels consells que hi podem trobar, els experts assenyalen que, davant dels dubtes que sorgeixen en les relacions sentimentals, no podem posar nom contínuament a tot. “Etiquetar allò que ens passa a la nostra vida quotidiana és una manera de distanciar-nos del que sentim. No es tracta tant de cercar respostes fora, com de tornar a confiar en la nostra veu interior”, explica la psicòloga Susana Ivorra.

Durant els darrers anys, les banderes vermelles han entrat a les nostres converses i a les nostres pantalles per avisar-nos de qui hauríem de desconfiar. Però, pot ser que se'ns estigui anant de les mans? La terapeuta explica que molta gent arriba preocupada a la consulta per aquesta qüestió, creient que no està portant bé la seva relació de parella. En aquest sentit, explica que “en les relacions normalment hi ha ambigüitats i contradiccions que es volen aclarir”. “Per això, és molt més senzill fer cas a qui et diu A B C que a algú que et diu que confiïs en tu i no et dóna una resposta ràpida i concisa”, explica. “Però, és clar, seguim buscant les guies, que, a més, al final no ens funcionen”, matisa.

D'altra banda, Ivorra destaca que, de vegades, anomenem erròniament relacions tòxiques a relacions que són de maltractament: “Quan hi ha manipulacions i usos de la informació de què disposem sobre les vulnerabilitats de la parella per fer-la servir en contra ja no podem parlar de toxicitat”.

Segons l'Enquesta sobre relacions socials i afectives postpandèmia (III) del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), publicada el 2023, més del 75% de la població espanyola té una relació de parella actualment. Però com vivim l'amor avui dia? Després de la superació de les normes que antigament proveïa la religió, per als psicòlegs hem assolit un grau més gran de llibertat per a les nostres vides que, de vegades, no sabem com manejar. Després d'aquest canvi important a la nostra cultura, a l'escena han aparegut nous referents, especialment des de la psicologia i la sexologia, però també tota aquesta sèrie de mites sobre els quals, per a Ivorra, ens convé “posar una mica d'ordre”.

Amb motiu de reflexionar col·lectivament sobre com afrontar les nostres idees sobre l'amor i les nostres pors, el proper 20 d'abril tindrà lloc a CaixaForum Palma 'El Dia de l'Amor', una jornada organitzada per Susana Ivorra que comptarà amb diferents tallers, ponències i activitats a càrrec de professionals de la psicologia, la sexologia, la divulgació i l'humor com David Pareja, Mónica Galán, Nayara Malnero i Ana Lombardía.

“Ens encanta, per molt que diguem que no, que ens diguin què hem de fer. Que ens donin un protocol i una guia per fer-ho absolutament tot. Quan ens sentim lliures, moltes vegades ens paralitzem perquè no sabem escoltar-nos a nosaltres mateixos”, argumenta Nayara Malnero. “Encara que cada cop hi ha més gent tractant de conèixer-se millor i generant vincles de més qualitat”, recorda.

Ens encanta, per molt que diguem que no, que ens diguin el que hem de fer. Que ens donin un protocol i una guia per a fer absolutament tot. Quan ens sentim lliures, moltes vegades ens paralitzem perquè no sabem escoltar-nos a nosaltres mateixos

Nayara Malnero Psicòloga

Però, arribats a aquest punt, com construir vincles sans i duradors? La resposta és que no hi ha cap resposta. Enfront dels relats de l'amor romàntic, la superficialitat de la immediatesa i les fórmules del coaching anticonflicte, segons les psicòlogues, les persones s'enfronten al repte de bregar individualment amb els seus conflictes i aprendre a guiar-se per les seves sensacions sense caure en l'excessiva racionalització dels problemes sentimentals.

Jugant als cromos del liberalisme

L'ús de les xarxes socials i de les aplicacions de cites per conèixer noves persones també formen part de l'equació de les relacions amoroses i les dificultats que tenen. “En general ens condueixen a evitar el conflicte. Deixem l'elecció dels nostres vincles a les mans d'un algorisme que s'allunya de qualsevol fricció i diferència, portant-nos a l'individualisme i al liberalisme emocional. De fet, hi ha fins i tot aplicacions destinades per a públics concrets, com les persones religioses o veganes”, ens explica Susana Ivorra.

Pel que fa al costat fosc de les aplicacions de cites, les terapeutes també assenyalen la problemàtica que aquestes eines poden portar-nos a entendre les relacions com un bé de consum més a les nostres vides. Segons Malnero, “ens ho prenem com un joc, com si fossin uns cromos”. “Cada vegada tenim més ficada al cap la creença que com més relacions sexuals i sentimentals tinguem, millor”, afegeix.

“És absurd haver de posar protocols sobre com viure la nostra vida íntima. Necessitem molta més educació sexoafectiva, a les aules, a les cases i als mitjans de comunicació però, és clar, tots els mitjans promouen el porno i l'amor romàntic. Tenim molta tasca a nivell social”, conclou la psicòloga.

En general, les aplicacions de cites ens condueixen a evitar el conflicte. Deixem l'elecció dels nostres vincles en mans d'un algorisme que s'allunya de qualsevol fricció i diferència, portant-nos a l'individualisme i al liberalisme emocional

Nayara Malnero Psicòloga

Així mateix, l'amor a Internet no està exempt de les dinàmiques pròpies del masclisme i el patriarcat que impregnen la societat. “Les aplicacions de cites han esdevingut una discoteca de 6.000 plantes”. Així de contundent es mostra l'actor i còmic David Pareja, que participa en les jornades per aportar la seva mirada des de la revisió de les masculinitats tradicionals.

Els nous gurus de l'amor

Pareja defensa que les relacions requereixen “molta comunicació” on poder mostrar-nos tal com som: vulnerables, insegurs, amb pors. “La masculinitat tradicional ens diu que hem de tirar endavant, que hem d'empassar, la qual cosa ens porta a acabar explotant amb la violència i la ràbia. Però no es pot tindre una relació sana des de la ràbia, la violència o el silenci”, comenta.

A través del treball divulgatiu, l'actor enfronta, des de l'humor, els relats dels coaches de la seducció masculina. Però, què hi ha darrere d'aquest fenomen amb tanta força a les xarxes socials entre els més joves?

Parella reflexiona sobre això: “Ens trobem amb molts factors. D'una banda, el canvi social que travessem mogut pel feminisme que molts homes no entenen i els genera pors; d'altra banda, els mitjans de comunicació i els polítics que promouen la por al canvi i, finalment, l'exigència inabastable per voler ser milionaris, estar boníssims i triomfar a les xarxes socials. En aquest context, apareixen aquests gurus que, en lloc de parlar del capitalisme com un problema perquè sona molt ambigu, donen la culpa de tot a les dones”.

El que és clar i pot ser bon punt de partida, segons els experts, és entendre que totes les persones són éssers interdependents i que es necessiten els uns als altres. Per tant, és una responsabilitat social repensar col·lectivament l'amor per desmuntar-lo i, després d'aquest exercici, poder-hi tornar a creure des d'un altre lloc. Perquè, tal com conclou Malnero, “sense connexions, sense intimitat afectiva, sense amics i sense amor, els éssers humans ens morim. La soledat mata més que qualsevol altra malaltia. Ens queda molta feina al davant”.

Etiquetas
stats