Les universitats públiques valencianes critiquen que la Llei de concòrdia del PP i Vox té “greus mancances científiques”

Els departaments d’Història Contemporània de les tres universitats públiques valencianes han consensuat una declaració que critica la Llei de concòrdia impulsada pel PP i Vox en el parlament autonòmic. El text considera que es tracta d’una proposta legislativa amb “greus mancances científiques pel desconeixement dels fonaments científics de les diferents qüestions que aborda”. Els autors de la declaració són historiadors del món universitari valencià dedicats “des de fa dècades” a l’estudi i l’ensenyament de la història contemporània. La proposta de la Llei de concòrdia, alerten els acadèmics, suposa la implementació de polítiques públiques “clarament insuficients” i “fins i tot contraproduents per als objectius buscats”.

La declaració al·ludeix a una concepció de la història per part del PP i Vox “pròpia d’un nacionalisme ranci” i “sense cap mena de sentit crític”, contrària a l’esperit universitari de “construir un discurs històric rigorós i de proporcionar un coneixement sòlid i consolidat científicament sobre el passat”.

“En una democràcia, els poders públics no poden marcar als i les professionals de la història com ni per a què s’ha de fer la història, ni molt menys obligar-los a ‘protegir’ una determinada visió ‘honorable’ i nacionalista”, afirma la declaració. El text recorda que la història no és un “dogma” ni “professió de fe”, sinó “debat i intercanvi, no de gustos personals ni preferències polítiques, sinó de perspectives científiques i aportacions constatables”.

La proposta legislativa de Vox, en procés de debat parlamentari, envesteix la historiografia científica de la història contemporània d’Espanya de les ultimes dècades sobre el període de la Segona República, la Guerra Civil i la dictadura franquista. La Llei de concòrdia “demonitza la democràcia espanyola dels anys trenta”, assegura la declaració de les tres universitats públiques.

“És un consens àmpliament acceptat en la historiografia i l’hispanisme internacional que la República va ser la primera forma democràtica de Govern a l’Espanya del segle XX”, afirma la declaració.

Per contra, la proposta del bipartit valencià liderat pel popular Carlos Mazón “no diu res ni valora” la dictadura franquista, un terme que ni tan sols esmenta. “Es mesclen èpoques i categories històriques ben diferents entre si”, afig la declaració universitària.

“Falsa equiparació” entre dictadura i democràcia

A més, el text “jerarquitza entre terrorismes”, pel fet de centrar-se en ETA i no al·ludir ni a l’extrema dreta o la guerra bruta dels GAL o a l’“atemptat més gran de la història d’Espanya”, en referència a l’11-M a Madrid. Sobre les víctimes del franquisme, ni tan sols aporta una “xifra aproximada” ni una “menció expressa”, lamenten els docents universitaris. D’altra banda, la proposta del PP i Vox “s’inventa una categoria de víctimes perquè no hi ha, històricament, res que puga denominar-se ‘víctima de la Segona República’, per la mateixa raó que no tindria sentit parlar de ‘víctimes de la monarquia borbònica’ per a les víctimes d’ETA a partir de novembre del 1975”.

La Llei de Concòrdia, en definitiva, inclou una “falsa equiparació” entre dictadura i democràcia. “Resulta impossible equiparar una democràcia a una dictadura des del punt de vista dels nostres valors democràtics”, conclou la declaració.